APERITIUS A LA LÚDICA (EL BUEN HIJO + ÀLEX BLAT)
Multiple dates
Piscina lúdica d'Aldaia
Ricardo Fuster, y Fuster, s/n, Aldaia
Aperitius a la lúdica
Micros Oberts
Música en directe
Tallers infantils
Aperitiu
Poliesportiu Jaume Ortí
Piscina Lúdica d'Aldaia
DIUMENGE 12 DE DESEMBRE DE 2021
11:00Hrs
EL BUEN HIJO/ÀLEX BLAT
EL BUEN HIJO és una banda de pop formada l'any 2016 a Madrid. Amb el seu primer treball, l'EP “Los cinco temitas de El Buen Hijo”, comencen a fer-se coneguts dins del circuit més independent, i algunes de les seves cançons adquireix cert estatus després d'aparèixer-ne un parell a la sèrie Paquita Salas. Tot i això, no és fins al 2018 quan publiquen dos temes més, no gaire distants en so i intenció al primer EP: “La fatalidad de las cosas” i “Walasse Ting”.
Però el veritable salt no arriba fins l'any 2020 on ja, amb la formació actual –Marc, AlIcia, Cham, Miquel i Daniel– presenten dos singles que marcaran la diferència: “Aunque Pene” i “Rio de Janeiro”. Amb aquestes dues cançons es comença a intuir el so nou de la banda i arriba la confirmació d'un dels grups més frescos de la seva generació. Ara, el 2021 han publicat el seu primer disc de llarga durada, enregistrat a l'estudi La Mina de Raúl Pérez, i que porta com a títol essta percutida repetició: PAN PAN PAN. Un àlbum molt més enèrgic que els seus anteriors treballs, on se succeeixen onze cançons que són curioses històries d'amor, amistat i desgana. Totes elles vibrant al ritme de bateries poderoses, guitarres distorsionades, lletres increïbles, cors vibrants i textures de so per signar un LP que recorda bandes de fa dècades i que alhora aconsegueix la brillantor del pop més actual.
Potser el primer impuls d’este disc es trobe en un vers que obri una de les seues cançons més representatives. En Sant Rafael, el músic manifesta: «A dies tinc la sensació que no tinc temps per a ser qui soc». En eixa afirmació del tercer tall de l’àlbum ens ofereix la clau per a entendre un disc ple de refugis, de coves obertes en la façana granítica d’un títol que, ja ho descobrirem, realment resideix en la mirada i l’ofici del músic. Això és La veritat.
La veritat és que Àlex Blat no ha fet un àlbum per a aportar llum al món amb un parell de dogmes, musicals o filosòfics, sinó per a il·luminar el seu propi camí. Blat planteja títols categòrics com Declaració d’intencions o La veritat i a l’interior de les cançons s’encabota en desmuntar-los, jugant amb ells amb l’esperit d’un xiquet. Ja en la primera cançó adverteix: «He aprés, com tots deuríem fer, que les veritats no tenen massa pes». Una escletxa oberta en el nom mateix del seu àlbum.
On està, aleshores, la veritat que anuncia el compositor? Precisament en l’assumpció que estem plens d’arestes, de fisures i contradiccions. I que això no és tan important, o que res és tan important excepte les coses importants: l’estima, els llaços que ens uneixen a altres persones. No es tracta d’una reivindicació naïf com tampoc hi ha un complex de Peter Pan en la seua nostàlgia, també reflectida en la portada, simplement és un recordatori –i de nou, una guarida– per a quan l’equipatge resulte massa pesat.
Cicle de concerts
APERITIUS A LA LÚDICA
21/11/21 - Yambú/Black Bird
12/12/21 - El Buen Hijo/Àlex Blat
23/01/22 - Renaldo & Clara/Guineu
Media content
