"Sempre he pensat que quan et regalen un rellotge, en el fons, t’estan regalant una petita presó. Un arrest dels teus somnis que dus intrínsec amb tu. Menys quan decideixes que la calidesa també es troba en afrontar les teves pors. Que deixar anar és alliberar-se. D’un mateix, dels altres, de la resta. La llar és llar fins que crema. Fins que desfà. I, llavors, te n’adones. Però, potser, massa tard. Quan ja no. Quan ja no hi queda. Quan ja no importa. Perquè ja no és. Ja no ets. I és llavors quan ho veus més clar que mai: que la gàbia sigui gran no vol dir que no sigui gàbia."
Amb la direcció de Valer Gisbert.
Media content