Ram Sessions: Els Mox

Amb una llarga trajectòria, Mox presenten el seu últim treball “Paret mitgera” en les Ram Sessions d'octubre.

Després de “Tuactes i rebomboris” (Mésdemil, 2015) Mox ens sorprén amb un nou treball “Paret mitgera” (Bubota Música, 2025), que resulta ser el quart llarga durada que editen.

En paraules de J.V. Frechina: "la paret mitgera que el disc representa ha sigut construida per ells amb atovons insòlits, fets d'una matèria nova, al·lucinada, orgullosament impura, joiosament radiant -i investida ací d'una nova luminescència- que podríem atribuir a l'acció conjunta d'unes composicions més depurades i de l'especial vernís amb qué les ha polimentades Pep Toni Ferrer a la sala de màquines. La feliç troballa titular propicia una segona constatació: Mox reforça la seua particular hibridació de codis expressius del rock i estructures musicals de la tradició valenciana, amb un ús descarat, acolorit i intel·ligent del llenguatge popular que apel·la a la mateixa tradició fins i tot quan aquesta perd influencia en la barreja”.

El musicóleg de Massalfassar també es fa ressó de la singularitat del grup de l'Horta afirmant: "quina fórmula tan ben trabada per subratllar el caràcter fronterer, mestís, rigorosament entreverat d'una proposta que començà com un exercici de fusió de llenguatges i ha acabat creant-ne un de nou, propi i intransferible, que ací es presenta en la seua iteració més assaonada i fascinant".

El proper diumenge 5 d’octubre tindrem l’oportunitat de viure en directe la presentació de "Paret mitgera" en el cap i casal, de la mà de les Ram Sessions de La Rambleta. Un espectacle recomanat per a tots els públics.

Grup nascut l’any 1995 a Puçol (l’Horta), d’on som fills tots els components, a més de ser amics. Mox som socis cofundadors de l’Associació de Músics de Puçol L’Ampli, la qual compta amb una trajectòria de més de 20 anys donant suport als músics locals.

Mox comptem amb una llarga trajectòria de directes, sobretot al País Valencià, però també a Euskadi, al Principat i a Mallorca. El 2014, amb Palifonies (Autoedició), vàrem ser nominats a millor disc de rock, millor cançó de rock i millor producció i arranjaments a la IX^a edició dels Premis Ovidi. També vàrem ser guanyadors del concurs Sons de la Mediterrània 2014. Últimament hem actuat, entre d’altres, a les edicions del 2014 i del 2015 de la Fira Mediterrània de Manresa, al Festival Tradicionàrius 2015 (Barcelona), al Festival Hostes 2015 (València), al Feslloch 2015, al Festival Música a la Vila 2015 (El Vendrell) i al Festival de Música Tradicional 2015 (La Granadella).

Després de Telacarregues… Xato! (Autoedició, 2003) i Palifonies (Autoedició, 2013) us presentem ara el nostre tercer disc Tuactes i rebomboris (Mésdemil, 2015).

Disc que, seguint la línia encetada amb Palifonies, conté 8 cançons pròpies inspirades en diferents estils musicals populars tradicionals, arrelats a la nostra i a altres terres. Estils populars com ara el cant de batre, el fandango, la tarantel·la, la jota o la dansà són passats pel nostre particular filtre per convertir-se en alguna cosa nova, si es vol, en una evolució d’eixos mateixos estils cap al rock i el pop; en definitiva, cap al moment present. El disc acaba amb una cançó extra, un Cant de batre genuí cantat per Pep Gimeno “Botifarra”.

En paraules de J.V. Frechina:

“Aquest segon disc des de la seua feliç epifania — Palifonies, 2013— insisteix en la recepta màgica que tants camins els ha obert: partir de gèneres populars com a estructura base —fandango, jota, seguidilla, cant de batre, malaguenya…— i construir sobre la seua armadura noves cançons que no sonen folklòriques ni tradicionalistes, sinó purs artificis pop els quals, en la seua desinhibida vitalitat, fan innecessàries les teories justificatives. I amb un inesperat valor afegit: la metodologia compositiva, en comptes de convertir-se en un constrenyiment que lliga massa curt la creativitat, esdevé el principal motor de la inspiració que es transmet de ritmes, combinacions harmòniques i melodies a textos, interpretacions i, fins i tot, a la mateixa sentimentalitat de les cançons”.