MÚSICA ETERNA Cançons, danses i memòria des del patrimoni i la tradició

 La música, com la poesia i la memòria, travessa el temps sense perdre la seua ànima. Música Eterna és una invitació a escoltar el passat des del silenci del present, a reconéixer en les cançons i les danses antigues la veu més fonda de la tradició, aquell murmuri que perdura malgrat el pas dels segles. En aquest fil sonor s’entrellacen el verb i la melodia, la paraula dita i la nota sostinguda, com si cada obra fos un vers escrit amb so.

El programa traça un recorregut líric entre la música escrita i la transmissió oral, entre l’erudició dels cançoners renaixentistes i la saviesa popular guardada en la memòria col·lectiva. Capella de Ministrers proposa una lectura que uneix el rigor musicològic amb una emoció gairebé meditativa, donant vida a cadascun d’aquests testimonis sonors que ens arriben com ecos antics. Les danses instrumentals del Renaixement —La Spagna, els ground o la Romanesca— evoquen l’art de la variació i de la improvisació: una poètica del moviment, on la repetició esdevé oració, on el gest melòdic es transforma en memòria viva. En aquest mateix univers s’inscriuen les obres de Diego Ortiz i Lucas Ruiz de Ribayaz, que respiren entre el plaer cortesà i la intimitat domèstica, entre la dansa i el silenci. Al costat d’aquest repertori escrit, les cançons populars —Xiqueta meua, La dama d’Aragó, o Mareta— funcionen com un fil d’or emocional. Són melodies nascudes de la vida mateixa: del bressol i la festa, del treball i la pregària. En elles, la poesia del poble pren forma sonora i revela com la música acompanya els instants essencials de l’existència, de generació en generació.